Un repte apassionant

Elreto ESADE Un repte apassionantDurant aquestes festes de Nadal, he rellegit un article del professor Francisco Longo sobre l’impacte de la globalització i la revolució digital a les institucions acadèmiques. Es tracta d’una aportació molt brillant per entendre els reptes que afrontem els qui ens dediquem avui a l’educació i a la gestió de les seves institucions. I és que tenim davant nostre l’oportunitat fantàstica de donar forma a l’experiència educativa de les properes generacions d’estudiants.

M’agradaria somiar que, en un futur no gaire llunyà, l‘educació arribarà a tots els indrets del planeta i a totes les persones, independentment del lloc, la família i l‘entorn en què hagin nascut. La tecnologia i la comunicació hi seran elements clau. Però el repte va molt més enllà: les nostres institucions educatives han de dissenyar nous models d’aprenentatge per a unes persones que afrontaran reptes de gran envergadura.

Al seu article, el professor Longo cita Eric Hoffer: “En temps de canvis dràstics, els qui aprenen són els hereus del futur. Els qui ja saben solen trobar-se molt ben equipats per viure en un món que ja no existeix.” L’educació superior del nostre temps s’ha de centrar justament en els qui aprenen, i fer d’aquest aprenentatge una eina transformadora d’ells mateixos i del món que els envolta.

Els joves viuen avui una època d’oportunitats i possibilitats infinites. El coneixement bàsic ha esdevingut obert, barat i accessible massivament des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. La democratització del coneixement és una de les meravelles que ha facilitat la innovació tecnològica i la seva difusió a escala global. Però no tot són flors i violes. Aquesta àmplia accessibilitat té també les seves servituds. Porta sovint a la fragmentació dels sabers, al desconcert a l’hora de jerarqu

itzar-los i a la superficialitat en adquirir-los i manejar-los.

Gestionar la càrrega cognitiva ingent que recau sobre les persones d’avui i de demà requereix un esforç educatiu renovat. Cal ajudar a entendre i a gestionar un món molt més complex i dinàmic. Per això, cal dotar els qui aprenen amb unes capacitats específiques: discerniment, profunditat, rigor analític i capacitat per desplaçar-se entre diferents camps del saber i relacionar-los entre si. Tot això no ho proporciona la tecnologia per se. Tampoc no ho garanteixen els mètodes educatius tradicionals, que sovint són massa verticals, jerarquitzats i centrats en la mera transmissió de coneixements.

La clau de l’èxit és triple: uns estudiants més autònoms i responsables del seu aprenentatge; un professorat capaç d’assumir un rol més horitzontal i interactiu, centrat a consolidar els coneixements bàsics adquirits prèviament, posar-lo a prova i facilitar-ne l’aplicació pràctica, i uns entorns educatius que faciliten i estimulen la cocreació, el treball en equip, la diversitat, la solució dels reptes, la creativitat i la comprensió d’entorns complexos.

A ESADE, estem treballant en tot això, posant l’estudiant al centre del nostre propòsit i explorant metodologies innovadores que ens marcaran el dia a dia en el futur immediat. En aquest afany de renovació, els continguts humanístics dels nostres programes hi acompliran un paper central. Les humanitats no són simplement la cirereta del pastís, sinó un instrument bàsic per entendre la realitat i el canvi. I només si facilitem als nostres estudiants una comprensió real del món en què vivim aconseguirem que esdevinguin persones capaces de transformar-lo.

Related posts:

- | , , ,

Deixa un comentari

El correu electrònic no es publicarà

*

*

*

Pots utilitzar aquests TAGS i atributs HTMl: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*